jueves, 30 de octubre de 2008

Accent Diacrític

En fi, per començar, està bé començar pel començament. En principi, l’ inici és un bon punt de partida, i val més així, al final, que no pas començar la casa per la teulada, pensant ja en un argument circular, o en un final rodó. Cada cosa al seu temps ja que, a priori, davant una tabula rasa, val més prioritzar. Redundàncies apart. L’art per l’art. No hi ha volta de fulla, mercantilistes i materialistes, aneu amb compte corrent, o ensopegareu amb la mateixa pedra, després d’amagar la mà.


Principi

Per on començar
a trobar
el camí
a recórrer
el destí
a composar
un matí
el bon dia
i bona hora
de saber-te perduda
és a dir, trobada
entre els meus braços
amb tota escapatòria
oberta per saber-te
perduda que perdura
l’amor… vida.


Nus

Ni un geni
ni un mal geni
però si tres desitjos:
principi, nus…
nus a la gola, llaç…
del desenllaç,
l’ inici
viu i reviu
per vici
qui ha vist o descobert
que tot pot estar obert
entre dos cors
dos móns
retronen els segons
com qui sent ploure
quan no importa res
més que el bes, vés.





Nucli

Entre tantes possibilitats
o dues
si tot es tan senzill
com t´ ho compliques
i en que t’impliques
vida?
I com t´ ho expliques
tot?
Sense por a despullar
troballes trobaràs
entre - tallant
on calgui
ser, esdevenir i estar
més enllà de l’estafa
resol si el sol
es pon, compon
(composa) en prosa.


Desenllaç

Mòrbida resurrecció
de la carn
regenerant- se
l’anhel, l’alè
que ve sovint
amb el vent infinit
dit a dit
pam a pam
fet i fet
frec a frec
com ara mateix
vindria a ser
un tres, i no res
una eternitat
al teu costat
una sola onada
de plaer capgirant
el rellotge de sorra
de degoteig constant...

No hay comentarios: