tag:blogger.com,1999:blog-82534620102452103362024-03-12T21:28:52.209-07:00la capsaLa Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-7032327552561078022008-11-05T04:03:00.000-08:002008-11-05T04:34:26.520-08:00El laboratorio de C. Antón<A href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOeyMagNOqJXW5eoCg-Ska41RZ12d5lPfayuljS8vTe9QdW57hdAKma4pMHUOgd6RO1WbNMeGcKwgmaw8XcEX06UDnoPxW0_WehsiYssIla_t7VwvRwsf7CQDmH92mC97Rv-kwsYK2zVI/s1600-h/maniqu%C3%AD+2+peque%C3%B1o.jpg"><IMG id=BLOGGER_PHOTO_ID_5265144087078287602 style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOeyMagNOqJXW5eoCg-Ska41RZ12d5lPfayuljS8vTe9QdW57hdAKma4pMHUOgd6RO1WbNMeGcKwgmaw8XcEX06UDnoPxW0_WehsiYssIla_t7VwvRwsf7CQDmH92mC97Rv-kwsYK2zVI/s400/maniqu%C3%AD+2+peque%C3%B1o.jpg" border=0></A> <A href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2vnVPijzORYydMF8Zz3QTTHQBvACfhxuqpe6ifKvxVm09eV1iq0zcYoIilIfhz5OEYsm-XuwMdY_JjnxysK_BoiZSoYASjP2BGPROqjHQqQcy4VrZXCOVZkbuH7R_gdUMD25AXsqyOuA/s1600-h/maniqui+cabezon+peque%C3%B1o.jpg"><IMG id=BLOGGER_PHOTO_ID_5265144080444141826 style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2vnVPijzORYydMF8Zz3QTTHQBvACfhxuqpe6ifKvxVm09eV1iq0zcYoIilIfhz5OEYsm-XuwMdY_JjnxysK_BoiZSoYASjP2BGPROqjHQqQcy4VrZXCOVZkbuH7R_gdUMD25AXsqyOuA/s400/maniqui+cabezon+peque%C3%B1o.jpg" border=0></A><br /><OBJECT class=BLOG_video_class id=BLOG_video-6136afd237ee870f height=266 width=320 contentId="6136afd237ee870f"></OBJECT><br /><OBJECT class=BLOG_video_class id=BLOG_video-46899fe8f69b817c height=266 width=320 contentId="46899fe8f69b817c"></OBJECT>La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-88250895816942525982008-11-05T02:58:00.001-08:002008-11-05T03:01:48.903-08:00Laia París<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKrVn_eIbbVQb7KBaIqW1sHsr0vHOKI7ZFKP9FmKiM2yRCcY7r0qo-va2hwBnhVG9PsaRWQQGF6CHsseUitoM251K5x-gzz0vYsdJzv5e0lT0_CV0uV7CiMciPuIYAvj3XsO1lppTKvd4/s1600-h/laia+01.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKrVn_eIbbVQb7KBaIqW1sHsr0vHOKI7ZFKP9FmKiM2yRCcY7r0qo-va2hwBnhVG9PsaRWQQGF6CHsseUitoM251K5x-gzz0vYsdJzv5e0lT0_CV0uV7CiMciPuIYAvj3XsO1lppTKvd4/s400/laia+01.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265126727693019810" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGerWe-PKNQvBa1yNmjen-nu1txLlwwnygsy_jgPAN4ed3rzYbphJi_DiwLPbEnuCFlDrKcVVieKhmEDkNMl1QQj55yQt1gYHSKd3kDYbKec-aRndRs7haRERfIxkkYnvuEqfchCbNb3I/s1600-h/laia+02.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGerWe-PKNQvBa1yNmjen-nu1txLlwwnygsy_jgPAN4ed3rzYbphJi_DiwLPbEnuCFlDrKcVVieKhmEDkNMl1QQj55yQt1gYHSKd3kDYbKec-aRndRs7haRERfIxkkYnvuEqfchCbNb3I/s400/laia+02.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265126727701715362" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsI7LVSmoH7RIpZIMUg1ILaEiMJvKUDoY9ynFlHCMCm8guUEhyvL65zq2aCIjDq5FQ8ccEPRIBUowXRUD1RCKRLm1aKl4XHjnalTT0hT9lzyzJ5raszQy4ZI77k4edGCNb2MRPZL8bMBg/s1600-h/laia+03.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsI7LVSmoH7RIpZIMUg1ILaEiMJvKUDoY9ynFlHCMCm8guUEhyvL65zq2aCIjDq5FQ8ccEPRIBUowXRUD1RCKRLm1aKl4XHjnalTT0hT9lzyzJ5raszQy4ZI77k4edGCNb2MRPZL8bMBg/s400/laia+03.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265126720126830898" /></a>La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-19172086948560789242008-11-05T02:30:00.001-08:002008-11-05T02:35:09.832-08:00Cajón DeSastre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxbqUOm6a80XKA3MnVtjcRoXlhBWsqTQbM4lztN9snFItmIfz93eOjWrB6_ReTaNm6o1zhoAHc385emJfsp-QDLh3Hl_cAAUHZdt4Og-sOAmJm79pmnZAeDty8h8pppgf8mT_rw_TLcPA/s1600-h/conte_nathalie.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 283px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxbqUOm6a80XKA3MnVtjcRoXlhBWsqTQbM4lztN9snFItmIfz93eOjWrB6_ReTaNm6o1zhoAHc385emJfsp-QDLh3Hl_cAAUHZdt4Og-sOAmJm79pmnZAeDty8h8pppgf8mT_rw_TLcPA/s400/conte_nathalie.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265119154228765314" /></a><br /><br /><br />ilustración: Jordi Solano<br /><br />texto: Nathalie GalveLa Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-17313281833465653892008-10-30T13:26:00.000-07:002008-10-30T13:41:30.095-07:00Cris<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhIxYNITF5q_6kaGCZM-2cj8L-hRcfifN97XDK-hF-6WHuPdfQ1g8RbKTOZ-jbdacuGcea7WEQkKBnfb_wMvJXjOFcQqGKLkeK4LukpUUhzRrelYXl48l63Kx-Oup4EXQub014ZpUvfzw/s1600-h/01.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhIxYNITF5q_6kaGCZM-2cj8L-hRcfifN97XDK-hF-6WHuPdfQ1g8RbKTOZ-jbdacuGcea7WEQkKBnfb_wMvJXjOFcQqGKLkeK4LukpUUhzRrelYXl48l63Kx-Oup4EXQub014ZpUvfzw/s400/01.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263049831656398898" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtERNrNiaeWGo1aaofu64bEGSv5ImlTiQbaKR0duD-Hd4ZCq1du88Z93ZBNIIAwd2xuu6cYck02QI21WLndX6RFCFyaaE8oOeA3ahhvxNEfuQLDwhKyJITuDtK_f15qIhI8ivFWsw1NuM/s1600-h/02.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtERNrNiaeWGo1aaofu64bEGSv5ImlTiQbaKR0duD-Hd4ZCq1du88Z93ZBNIIAwd2xuu6cYck02QI21WLndX6RFCFyaaE8oOeA3ahhvxNEfuQLDwhKyJITuDtK_f15qIhI8ivFWsw1NuM/s400/02.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263049826467608146" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMzhncm3irzyynbB5ZoLFkRiEV1kbYsF8V2y7iOrSDH7NwFEqM7heauqYjSywevoISpKxraBSuBnKNmTkVPvITkdaG8c9CXJZZY46shPaEVVCopzXn4opymZV62TtNWcJJJ41Kwzi_xpA/s1600-h/03.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMzhncm3irzyynbB5ZoLFkRiEV1kbYsF8V2y7iOrSDH7NwFEqM7heauqYjSywevoISpKxraBSuBnKNmTkVPvITkdaG8c9CXJZZY46shPaEVVCopzXn4opymZV62TtNWcJJJ41Kwzi_xpA/s400/03.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263049820869638610" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXzhRB-69zSjo3fQmaUUgMxns0CpUeMsPDwZa9jhD3kIEjQxZCjycQbYJRm7DjjD0J0BFU3lT3QUhVqDadhPfk5PWAqjeNrY3GwGjSoAT9uee_qmOSgtVoMi8hfx7PmIFEPj3R6X4RvQ0/s1600-h/04.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXzhRB-69zSjo3fQmaUUgMxns0CpUeMsPDwZa9jhD3kIEjQxZCjycQbYJRm7DjjD0J0BFU3lT3QUhVqDadhPfk5PWAqjeNrY3GwGjSoAT9uee_qmOSgtVoMi8hfx7PmIFEPj3R6X4RvQ0/s400/04.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263049809252023826" /></a>La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-60299922090968337562008-10-30T12:49:00.000-07:002008-10-30T12:50:31.913-07:00Accent DiacríticEn fi, per començar, està bé començar pel començament. En principi, l’ inici és un bon punt de partida, i val més així, al final, que no pas començar la casa per la teulada, pensant ja en un argument circular, o en un final rodó. Cada cosa al seu temps ja que, a priori, davant una tabula rasa, val més prioritzar. Redundàncies apart. L’art per l’art. No hi ha volta de fulla, mercantilistes i materialistes, aneu amb compte corrent, o ensopegareu amb la mateixa pedra, després d’amagar la mà.<br /><br /><br />Principi<br /><br />Per on començar<br />a trobar<br />el camí<br />a recórrer<br />el destí<br />a composar<br />un matí<br />el bon dia<br />i bona hora<br />de saber-te perduda<br />és a dir, trobada<br />entre els meus braços<br />amb tota escapatòria<br />oberta per saber-te<br />perduda que perdura<br />l’amor… vida.<br /><br /><br />Nus<br /><br />Ni un geni<br />ni un mal geni<br />però si tres desitjos:<br />principi, nus…<br />nus a la gola, llaç…<br />del desenllaç,<br />l’ inici<br />viu i reviu<br />per vici<br />qui ha vist o descobert<br />que tot pot estar obert<br />entre dos cors<br />dos móns<br />retronen els segons<br />com qui sent ploure<br />quan no importa res<br />més que el bes, vés.<br /><br /><br /><br /><br /><br />Nucli<br /><br />Entre tantes possibilitats<br />o dues<br />si tot es tan senzill<br />com t´ ho compliques<br />i en que t’impliques<br />vida?<br />I com t´ ho expliques<br />tot?<br />Sense por a despullar<br />troballes trobaràs<br />entre - tallant<br />on calgui<br />ser, esdevenir i estar<br />més enllà de l’estafa<br />resol si el sol<br />es pon, compon<br />(composa) en prosa.<br /><br /><br />Desenllaç<br /><br />Mòrbida resurrecció<br />de la carn<br />regenerant- se<br />l’anhel, l’alè<br />que ve sovint<br />amb el vent infinit<br />dit a dit<br />pam a pam<br />fet i fet<br />frec a frec<br />com ara mateix<br />vindria a ser<br />un tres, i no res<br />una eternitat<br />al teu costat<br />una sola onada<br />de plaer capgirant<br />el rellotge de sorra<br />de degoteig constant...La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-77636517197692523772008-10-30T12:48:00.000-07:002008-10-30T12:49:01.656-07:00EsterPunto y principio <br /><br />Cae rendida en el sofá. Tiene la voz rota, un silbido ronco y apenas audible, como si alguien hubiera pasado horas trasteando en su garganta: una noche en vela, las cuerdas rasgueadas, con furia, indiscriminada, un adolescente, punki, debe de tener quince años– I wanna destroy the passerby, ¡oh yeah! -. <br />Oh, no. Está hecha un auténtico espantajo. Los ojos le arden en calma y la nariz parece entretenerse con un ruido como de sorber sopas. Pero lleva una semana de autoindulgencia y no le incomoda la idea de una segunda. <br /><br />La casa, sin embargo, está impecable. Durante toda la mañana no ha parado de trajinar pasillo arriba–pasillo abajo, de habitación en habitación, cazando motas de polvo con la hiperactividad del trapo. Lo ha dispuesto todo de forma automática, ensimismada pero eficiente, en modo sonámbula hasta el estallido del cortocircuito. Un golpe de calor en el cableado interno y, de repente, ¡crac!, el chispazo, y la extraña presencia de un hipnotizador invisible despertándola con su prodigioso chasquido de dedos. ¡Tachán! Y entonces, incrédula, se mira las manos, se palpa el pecho y no tarda en descubrir que todo ha fallado, que nada está como debería estar. Su sistema de seguridad desplomado en el suelo, zumbando electrodos. Todo el artificio construido en los últimos días hecho pedazos, y sólo ha bastado abrir el armario y descolgar la ropa, doblarla y formularse la pregunta: basura o beneficencia. El robot se desactiva y algo en ella se quiebra, grita, llora, solloza y cabecea. Se recuerda a sí misma ejecutando –papeles de defunción, incineradora, ceremonia, pésames, mil verbalizaciones distintas de “la vida sigue”, ramos de flores, visitas cordiales, silencios incómodos, y una dedicación obsesiva a la limpieza-, y vuelve a quebrarse, y grita y llora y solloza y cabecea y… joder, cómo le echa de menos. <br /><br />Ahora, en el sofá, es su garganta la que gimotea y el cerebro le lanza imágenes macabras de alambres de espino y laringes inflamadas. Pero ella las esquiva. Se siente extrañamente amansada, como si alguien la hubiera librado de un hechizo con una bofetada seca y precisa, y aún notara el dolor en la mejilla, vivo e intenso, tal y como ella se sentía ahora. <br /><br />Febril pero lúcida, examina en detalle sus viejas zapatillas, y entonces el teléfono suena, tan impertinente como siempre, y piensa que hay cosas que nunca cambian. <br /><br />- ¿Si? <br /><br />- Hola, mamá. Verás… ¿por qué no vienes a comer hoy a casa? Puedo pasar a buscarte en… ¿una hora?. ¿Te va bien? Hoy estoy sola, Isabel y Laura comen en el trabajo y yo… bueno…, la verdad es que no me apetece estar en el piso sola. Me irá bien que vengas. Nos irá bien a las dos. <br /><br />- Sí, supongo que sí, pero... bueno… - titubeos y toses - tengo que decidir qué hacer con la ropa de tu padre. La verdad es que es una pena tirarla. <br /><br />- Lo entiendo, mamá, pero ¿qué tal si lo pensamos mientras devoramos unos macarrones con queso? <br /><br />- Tu especialidad. <br /><br />- Oui, mademoiselle. Nos vemos dentro de una hora. Te traeré también unas pastillas para la garganta. Son buenísimas y tú tienes la voz destrozada. <br /><br /><br />Cuando cuelga el teléfono, no puede evitar sonreír al esfuerzo de su hija y, con un gesto ágil y divertido, coge el bolígrafo y le dedica un garabato sobre el bloc de notas. “El principio de una viuda”, escribe, y luego frota con fuerza la punta del bolígrafo y tacha la u. <br /><br /><br /><br />Ester SolanaLa Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-13832464994536256722008-10-30T12:29:00.000-07:002008-10-30T12:32:44.597-07:00Caja de Locuras<strong>EL PRINCIPIO DE MI LOCURA</strong><br /><br />Las tres de la mañana y me alzo de la cama, no puedo dormir. El zumbido del ordenador no me calma e, irónicamente, me deprime saber que no hay horario laboral que me obligue a madrugar al día siguiente. Tecleo con insistencia montones de palabras que ni siquiera sé si tienen sentido, debería estar en brazos de Morfeo y río, que cursilada de frase. Paro en seco, ¿un ruido? El sueño… todo el mundo duerme y yo desvarío. Kilos y kilos, más bien pocos, pero míos, de mal cuerpo que se resiente por culpa de tonterías ajenas. Graciosa manera de expurgar malos rollos a estas horas y paro… ahora sí, el ruido me saca de mi asiento. <br /><br />Me acerco a la puerta, golosos centímetros de apertura asoman mi nariz al exterior, que locura, todo está a oscuras. Una silueta pequeña se cruza en mis narices, es rápida y ágil y yo, cierro la puerta con un acojone considerable. ¿Qué hacer? dichoso aquel que duerme en habitación vecina, maldita marmota que no oye intrusiones nocturnas y no acude en mi ayuda. Jugarse la integridad física a una moneda parece demasiado estúpido, así que no la lanzo y directamente abro la puerta y salgo. Ya no está oscuro, pero tampoco iluminado, poca visibilidad pero suficiente para no creer que te persiguen brujas y cacos. Caminar por un lugar que no conoces dentro de tu piso, hace que una sensación extraña se adueñe de tu juicio pero… sigo, son las tres de la mañana y nada mejor me ofrece el momento. <br /><br />A lo lejos está, pequeño ratoncillo escurridizo, corro tras ella y grito, pero ella ni se gira y me pregunto si mi tono quizá no era el adecuado. Puertas y puertas a los lados, pero solo me interesa esa presa de pequeño tamaño, que corre, y huye, y… ¿empiezo a divertirme? Tanto pensar burradas no me deja calcular distancias, ella frena en seco y yo me la como, el suelo no es cómodo cuando se cae de morros. Alzo la vista buscando a la extraña, se abre una puerta y me arrastran a una sala, acabo sentada:<br /><br />- Tranquila muchacha, solo es un momento. - Yo afirmo atolondrada con cara de estúpida, mientras el gran hipopótamo blanco prepara la aguja, añado con un susurro: <br /><br />- Odio las extracciones, quizá me maree.- Tanto hablar ni me he dado cuenta, la sangre en un potecito y el gigantesco animal me entrega un papel azul. <br /><br />- Le llamamos este trimestre. - y me empuja afuera. <br /><br />Miro la hoja, estoy en el pasillo, un estruendo y de nuevo entro a un lugar desconocido. Tras la siguiente puerta una cacatúa de plumas magenta: <br /><br />- Niña el formulario, no tengo todo el día, ¿Qué te has pensado? <br /><br />Entrego con cara de pava y balbuceo atragantada: <br /><br />- Me operan este trimestre. <br /><br />Y ella grita alocada: <br /><br />- Nada de faltar, ¡Ni lo pienses! <br /><br />Tras rellenar un par de hojas, patada en el culo y a otra cosa. El pasillo me revuelve el estómago, no sé hacia dónde andar y rendirme me parece un buen negocio. Una sonrisa en el aire habla e intenta enseñarme el camino, yo no le entiendo, pues solo maúlla <br /><br />- Había visto muchas veces un gato sin sonrisa, pero nunca una sonrisa… - y callo, no quiero que algún primo extranjero de las SGAE venga a romper el encanto. <br /><br />A lo lejos la pequeña se burla, como suben los críos. La miro, me recuerda a alguien que veo cada mañana, quizá mi propio reflejo mientras le limpio las legañas. Habla fuerte y segura desde la otra punta: <br /><br />- Te estas volviendo loca, ¿qué piensas hacer ahora? <br /><br />Miro a mí alrededor y busco soluciones, una caja a un lado sin notas ni direcciones. La cojo despacio pero decidida.<br /><br />- Mira criaja, esto será fácil. Observa, no hables y aprende de tus mayores. <br /><br />Miro mi alrededor, con dos dedos recojo lo que nos rodea como si ilustraciones en papel fueran: las puertas, el hipopótamo, la cacatúa y el pasillo; las doblo, las archivo y sonrío. Dentro de la caja estarán seguras, imagino que la precinto y ya está hecho, poner un cartel sería correcto. Letras grandes y negras decoran la caja “LOCURAS”, es rápido y se entiende, no queremos confusiones. <br /><br />- ¿Quieres guardar todo eso? ¿Encerrarlo y no volver a verlo? <br /><br />- No seas boba, todo esto es mío, volveré de vez en cuando y le echaré un vistazo.<br /><br />- Dejarlo aquí es peligroso. <br /><br />- Tú lo defenderás a cal y canto. <br /><br />- ¿Cómo? <br /><br />La cojo en brazos y la siento sobre el paquete. <br /><br />- No dejes salir nada de esto sin mi permiso. Pequeña criatura, conviértete en el guardián de mi cordura.<br /><br /><strong>FIN</strong><br /><br />Pero los fines no pueden ser a gusto de todos y la pobre infeliz, sentada en la caja, se pregunta:<br /><br />- ¿Es esto pues el principio de mi explotación laboral?<br /><br />Sandra Sas, Octubre del 2008La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-26031684705612623512008-10-30T12:26:00.000-07:002008-10-30T12:28:30.472-07:00Caja Negra<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp06KyZ0qCujETPsiGH3CCnGVSp4Sw_vYRnDt3aq03fiop8vAzvlj_WsiF1Ew8SgnKsGQBWSF7AlvfZNrUf3H0CYYOMie98gxEZbwUh1ZCjoFL00shXeA9ZPPyIeLHRMSX1NDePP9vB0A/s1600-h/1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp06KyZ0qCujETPsiGH3CCnGVSp4Sw_vYRnDt3aq03fiop8vAzvlj_WsiF1Ew8SgnKsGQBWSF7AlvfZNrUf3H0CYYOMie98gxEZbwUh1ZCjoFL00shXeA9ZPPyIeLHRMSX1NDePP9vB0A/s400/1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263030895607485410" /></a>La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-73816265142545671442008-10-30T12:13:00.000-07:002008-10-30T12:20:46.899-07:00L'Era de Diògenes<strong>Capítol I</strong><br /><br /><em>Principi.</em><br /><br />És una creença estesa que no hi ha res pitjor que la pèrdua irremeiable d’un ésser estimat. Res no deixa un buit tan profund, inundant d’una gelor tan desoladora tota l’ànima, com aquesta mancança. Res impregna d’amargor ni somou les entranyes de la sensatesa, guiant-nos per l’ira primordial fins topar amb la follia de l’odi profund a la pròpia vida, com l’extirpació violenta de l’objecte dels nostres afectes. El dolor d’un espai en blanc, dilatat i esfereïdor, rere un rotund i sagnant punt i final.<br /><br />Bon exemple ens el daria el jove Jan, fill de la tercera generació de l’era de Diògenes, nat ja entre parets de pedra humida i educat dins les noves doctrines subterrànies; on la recol·lecció de bens i el seu emmagatzematge dins les noves llars calaixera, són manaments clau que atorguen un nou sentit a la vida.<br />Bon exemple ens en daria en Jan, si l’encadenament d’uns funestos esdeveniments, que el conduirien a fugir del món on vivia, no li hagués mostrat una malura encara més llastimosa. Un dolor insondable, agut i profund; el flagel amb que allò oblidat i devorat pel present, reneix; estripant la pell amb l’acidesa efervescent d’un verí que liqua tota esperança, fonent, fins i tot, la més cicatritzada armadura i obrint portes a marees d’agra fel. Ara, a ulls d’en Jan, el dolor per la pèrdua de l’ésser estimat es tornava ridícul en contrast amb un nou dolor, més cruel i insuportable, que naixia del retrobament amb la seva estimada, temps després de la seva defunció.<br /><br />Però no seria lícit inaugurar un relat amb tan tràgica escena, ni fóra convenient anticipar esdeveniments de tanta transcendència sense conèixer-ne als protagonistes i les seves circumstancies. <br /><br /><br /><em>Els tres darrers homes del paradís.</em><br /><br />Imagineu la llum del sol amarant càlidament la frondosa natura, el xiuxiueig confidencial de les fulles dansaires, l’aire, pur i vigoritzant, escombrant les cabelleres verdoses de les valls, i l’aigua clara, cristal·lina, brollant lluent i fresca de la ferma roca... Imagineu ara, que temps ha això quedà reduït, tan sols, a l’agradable escenografia de les rondalles narrades per aquells que guardaven encara en llurs memòries, immersos dins les tèrboles aigües del record, breus retalls d’experiències viscudes en una infància llunyana. La infantesa de tres pobres ancians, transcorreguda més enllà dels murs i corredors obscurs que ara delimitaven el seu nou món. Records de paratges perduts, il·limitats, oberts... Tan extensos com podria arribar a ser-ho la mateixa noció d’extensió. Un món anterior a l’era de Diògenes que, ara, en la clausura dels nous temps, se’ls presentava vanagloriat per la memòria i deslligat de tota natura mundana. Un jardí perlat de delícies... perdudes per sempre. Un paradís condemnat per tots els seus pecats. Pecats que se’n riurien d’aquelles banals trapelleries bíbliques a duo, on era la innocència el que movia a actuar, i no pas el saber ni les ànsies de domini de tota una espècie.<br /><br />En Jan gaudia amb els relats que narraven els tres darrers homes nats al paradís i, per això, acudia diàriament fins a les seves calaixeres. Es delectava amb cada petit detall de la narració, meravellant-se al pensar que aquells ulls, ara secs i petrificats dins les conques dels seus rostres esquerdats, havien contemplat prodigis que ell mai podria imaginar i, encara menys, trobar dins les laberíntiques catacumbes on vivia. <br />Aquelles hores rememoratives i enciseres, però, eren cobejades així també pels propis narradors car, Jan, era l’únic que mostrava interès per les seves vivències. Ningú més acudia, tan devotament, a escoltar als vells i, fins i tot, les seves vivències eren menystingudes per aquells que en alguna ocasió les havien escoltat.<br />Tot es devia al tràfec diari de la recol·lecció dels fongs i les bestioletes humides i cruixents de les que s’alimentaven, així com a la recollida i filtratge de l’aigua dels pous, sense oblidar les expedicions de reconeixement i la seva prèvia preparació, que mantenien a la major part dels habitants d’aquella contrada constantment ocupats... <br />Si més no, això al·legava en Jan per justificar la manca d’interès generalitzada vers aquelles tertúlies de les que ell quedava tan satisfet, rebent sempre per resposta, a aquesta justificació cordial, l’amistós caliu de tres somriures esdentegats.<br /><br />-Jan!- Es deien sovint els vells, just després d’acomiadar-se’n.- Ningú, ha fet mai tan bon honor al seu nom com ell!<br />El que mai s’imaginaren, fou que les seves rondalles encaminarien al bo d’en Jan cap a un infaust destí.<br /><br />Però no és el moment, ara, de vestir-se de dol per les desventures del nostre heroi, puix que encara no l’hem conegut i desconeixem totalment la natura de les feres a les que diàriament s’enfrontava. <br />Feres terribles i implacables que vagarejaven perpètuament entre els corredors infinits més enllà de les tres cruïlles.<br /><br /><br /><em>El bon jan.</em><br /><br />-Sóc u de sis. U de sis! Vull passar!<br />-No.<br />-Encara no s’hi veuen esquerdes.<br />-Quan m’esquerdi no tindré forces pel que vull fer.<br />-Quan apareguin les esquerdes podràs passar.<br />-Sóc u de sis! U de sis! En Jan vindrà amb mi, oi? No hi ha perill.<br />-...<br />-Sense esquerda, el camí, aquí s’acaba.<br /><br /> Jan, nat d’entranya forastera amb cinc germans per seguici, fou sortejat tan bon punt morí sa mare. Rifat entre tots per esdevenir companyia per a un. <br />Dat a llum, per reblert sender sense esperança, violentament a món hostil, sobrevisqué, a la fi, doblement afortunat i victoriós. Afortunat per vèncer tan atapeïda estança. Resultant, de l’expulsió inclement de la càlida entranya, victoriós. Afortunat de rebre per companya l’ànima més afable de la nova llar adoptiva. Resultant, de totes les noves tasques assignades, victoriós.<br />Sa mare, alliberada de les urpes de les feres i conduïda a terres segures, el donà a llum davant d’ulls ignorants que mai abans contemplaren escena semblant. Ulls sorpresos, governats per esperits encuriosit i cors excitats, incapaços d’imaginar que les nou nates criatures representarien el rol més valuós pels plans de supervivència de tota expedició d’expansió i recerca i, en darrera instància, per a tota la comunitat.<br />Sis fills prodigiosos, dotats d’aguts sentits. Capaços de descobrir feres a més de tres cruïlles de distancia, esdevingueren alarmes naturals que alertarien del perill que lentament s’arrossegava pels corredors. Capaços de sobreviure, per si mateixos, més enllà de les tres cruïlles, els fills avantatjats de la nova era.<br /> <br /> Sense esquerda visible però, el pas era prohibit; així ho dictava la llei vigent al punt de control de la tercera cruïlla. Fins que les esquerdes no travessessin el rostre no s’estaria acreditat per endinsar-se en terrenys insegurs... Per molt que es fos u de sis, per molta companyia de les prodigioses criatures de la que es gaudis... Ser u de sis no atorgava cap poder per transgredir la llei. Ser u de sis no significava res, i encara menys pels dos guardians de la cruïlla. Ser u de sis sols era senyal creditora que, en una ocasió, es patí un cop de sort. Un cop de sort i res més. <br />Així era el parer dels guàrdies, així foren educats i res faria canviar-los mai.<br /><br />-Anem Jan. Lluny d’aquests obsessos per la trencadissa facial.<br />-...<br />-Anem, bon jan. Anem...<br /><br />Jan, sense vacil·lació, obeïa sempre al seu company.<br /><br />-U de sis, diu.<br />-Tan de bo el sorteig m’hagués afavorit. Ves si en faria de temps que m’hagués omplert el pap!<br />-Vols dir que es deu poder menjar...<br />-Segur que sí. Estic fart de fongs i cargols.<br />-I jo!... No hi és tot.<br />-En Jan? No. Si hi fos tot no li hauria posat el seu mateix nom. Jo no ho hagués fet si m’hagués tocat. Si m’hagués tocat l’hauria posat a la cassola. Odio els fongs i els cargols.<br /><br /><br />En Jan retornà sobre les seves passes, acompanyat pel seu fidel gos Jan, amb qui compartia nom i vida. Més enllà del companyonatge, la seva relació s’endinsava en l’àmbit de la simbiòtica, la complementació total, participant d’una mateixa essència vital: la de ser un bon jan.<br /><br />-Sóc afortunat de tenir-te Jan. Tu i jo som u. <br /><br />Sobrepassaren la segona cruïlla, i ja eren prop de la primera, quan l’animal, girant-se sobtadament, grinyolà aterrit, ensumà atrafegadament l’aire en direcció a la tercera cruïlla i tot proferint un udol, com en Jan no havia sentit mai abans, emprengué histèrica cursa en direcció a la llar. El udol planyent ressonà pels corredors, entaforant-se per tots els racons de la comunitat, on els habitants deixaren de banda les tasques rutinàries que, tranquil·lament fins aleshores, duien a terme. Ara, esglaiats abandonaven la recol·lecció d’aliments i el filtratge de l’aigua, per agrupar-se en petits comitès tremolosos, inconscients, encara, que el perill que s’acostava al punt de control, lluny de ser l’habitual, canviaria la noció que tenien de les feres per sempre més. <br />S’acostava un nou perill, encarnat però, en un vell conegut.<br />Els guàrdies de la cruïlla prosseguien amb les seves dissertacions gastronòmiques quan, a la cantonada més propera, enllà del territori controlat, una urpa esfereïdorament humana es recolzava, sangonosa, sobre la paret enrajolada. Un instant després i un tram més enllà, l’urpa de nou es recolzava per deixar, al retirar-se, roja i plorosa empremta estrellada just sota un rètol, on lletres grans i blanques sobre fons verd, esmorteït pel pas del temps, indicaven:<br /><br />METRO. LÍNIA 4.La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8253462010245210336.post-48969259194853564112008-10-30T12:05:00.000-07:002008-10-30T12:12:12.745-07:00Bulgària<strong>Sense més explicacions</strong><br /><br />Al principi no havia sabut què dir. No havia sabut ni tan sols què pensar. El va agafar per sorpresa. No s’ho esperava, i tot plegat l’havia deixat força desconcertat.<br /><br />Ja feia temps que treballava en aquella empresa. De fet, potser era un dels treballadors amb més experiència. Eren molts anys, durant el quals havia hagut de posar-hi hores, suar, desfer un munt d’embolics, ensenyar a la gent més jove. S’havia dedicat a apagar els focs que els altres encenien i alimentaven, s’havia hagut d’empassar l’orgull diverses vegades per tal que les coses funcionessin, pel bé de la producció. Tanmateix, malgrat tots els mals de cap, la feina li agradava. Se’n sortia prou bé, s’entenia amb els companys i al final la feina era satisfactòria. <br /><br />Però ara l’havien acomiadat. Després de tants anys, i sense més explicacions. “Hem de retallar costos de personal”, li havien dit. Entre dir això i no dir res hi ha poca diferència. Ni tan sols li havien donat les gràcies. “Què hauré fet malament?”, pensava. Vés a saber. Potser no era culpa seva. Els del sindicat li havien confirmat que avui en dia l’edat no és un valor a l’alça. <br /><br />Ara hauria de buscar-se una nova feina. No es pot viure de l’aire. “És el final d’una etapa i el principi d’una altra”, es repetia. Perquè per molt que de vegades puguem creure el contrari, passi el que passi, el món segueix girant. <br /><br />Bernat Goñi<br /><br />Octubre 2008La Capsahttp://www.blogger.com/profile/14599658499041156006noreply@blogger.com0